Antònia Castellana Aregall

Anys: 66 anys.

Professió: mestra jubilada.

Nascuda a: Molins de Rei.

Aficions: cinema, literatura, història, filosofia, la fotografia, passejar, la política.

M’encanta: badar.

Detesto: la doble moral.

 

Et continuen dient “alcaldessa” pel carrer?

No. Ha quedat només com a mot o sobrenom.

 

La que ha estat l’alcaldessa més ben valorada de Molins de Rei, sense cap mena de dubte, a què es dedica en l’actualitat?

Actualment cuido el meu net de tant en tant i faig algun curs de la Universitat de Barcelona, Gaudir la UB, pel plaer de saber…

 

Resumidament, què en penses de la situació política actual, local, nacional i estatal?

Diria que des de el 15-M estem en un llarg període de canvi de cicle social i polític.

A nivell local la democràcia ha fet un recorregut llarg, potser caldria recuperar la democràcia de base aquella que creix i brolla espontàniament a partir de les necessitats de diversos col·lectius de tota mena.

A nivell nacional de Catalunya, la independència té més possibilitats que mai.

Espanya malauradament ha perdut el nord, les darreres eleccions en són una mostra. Aquella dreta franquista ha rebrotat i amb força.

La globalització, la crisi econòmica, la situació a Orient Mitja i l’actual crisis de la població refugiada enlleganyen el món. Els drets humans i les llibertats són més necessàries que mai.

 

Hi continues militant? Hi estàs implicada en algun projecte polític?

Continuo cotitzant al PSUC i a CCOO, per coherència amb la meva  trajectòria, però no milito enlloc.

Ara participo en el Grup de Dones “Les Heures” i en la “Plataforma Molins de Rei: ACULL”

 

Has estat àvia recentment…  Quin paper juga la família en la teva vida?

Sí, soc àvia des de fa nou mesos, he estrenat una nova etapa, em fa feliç i em dona perspectives noves, que mai hauria pogut imaginar.

En pocs mesos he passat de vetllar el son de la mare al son del nét.

Crec que els models clàssics de família patriarcal i/o cel·lular han quedat obsolets. Ara hi ha més llibertat i/o pluralitat pel que fa a models familiars.

En el meu cas la família va ser cabdal a l’hora de donar suport a la criança dels fills, sense la meva tribu no hagués estat possible.

 

Continues vivint en el mateix barri i al mateix pis de sempre?

Sóc nascuda al barri del Canal, quan els carrers Folqué i Raseta llindaven amb el Canal de la Infanta i el Rec Vell a cel obert.

El barri s’edificà damunt d’antics camps de conreu, i allà visc en el carrer de la  Raseta des de fa quaranta anys exactes, des de 1976.

El barri, l’habitatge, és com un úter o una segona pell. El meu desig és romandre-hi fins al final.

 

Totes les persones que es dediquen a la política són iguals?

Ha, ha, ha… ningú no és igual a un altre.

He comprovat que les motivacions per a fer política són molt variades, per a mi ha estat compromís i servei, tant en la clandestinitat quan el franquisme, com després en democràcia.

 

Cal continuar sent feminista?

L’ordre simbòlic patriarcal és molt antic i poderós, el treball per a desfer-lo és gegantí, mentre hi hagi injustícia contra les dones seré feminista.

 

I independentista?

Espanya no ens vol com som, ens vol sotmesos, per tant continuo desitjant la independència, pacíficament, majoritàriament i no a qualsevol preu.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies