Els alumnes de secundària d’avui dia són post-millennials. Han nascut amb el canvi de milenni, són nadius digitals i ja han viscut un canvi econòmic i social dràstic en la seva encara curta existència. Totes aquestes característiques, més els avenços en neurociència que ens van donant més pistes sobre els mecanismes en què es fonamenta l’aprenentatge, fan que els docents, portem anys replantejant-nos la manera d’ensenyar i també introduïnt canvis metodològics. El que potser des de fora podria semblar una moda, no és res més que un intent d’ajustar-nos a una realitat canviant.

Qualsevol canvi, implica una resistència al mateix: funcionarà? Serà positiu pedagògicament?. Així, mentre que els estudis pedagògics i neurocientífics apunten cap a un model dinàmic, on l’alumne pugui ser protagonista del seu aprenentatge, socialitzi amb companys i professors per anar construïnt el seu propi projecte de vida, pugui connectar amb el seu entorn a partir d’un aprenentatge significatiu que li aporti “competències per a la vida”, i per tant pugui ser autònom i flexible, i estar preparat per portar a terme possiblement una feina que avui dia encara no existeix, els docents ens movem en un estat fluid, més propi de la modernitat líquida que apuntava el recent desaparegut Bauman. I tot i que el nostre aprenentatge i l’inici de la nostra carrera fos més aviat part de l’estat sòlid, ha arribat el moment de llançar-nos a l’aventura de canviar “d’estat”. Tot un repte!

 

Roger Luna
Professor de Secundària

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies