Quan som infants aprenem per curiositat, a mida que anem creixent molts de nosaltres la perdem, quedem atrapats en un món estereotipat on ens agrada compartir amb individus de la mateixa semblança i com més iguals a nosaltres millor, creiem que ens hi entendrem i estarem millor al seu costat. I això fa que deixem d’aprendre i de conèixer de les persones i cultures que ens envolten.  Em d’obrir-nos a la diversitat que ens rodeja per enriquir-nos com a persones i com a societat, comunicar-nos entre tots i créixer  junts, si be es cert que les persones som emocions, i em d’aprendre a gestionar-les, per això mai podem abandonar l’eix que vertebra la societat i una cultura evolucionada, el respecte, la tolerància i l’empatia. La assimilació entre cultures i el mestissatge es evolució, s’han produït grans descobriments i avenços quan hi ha hagut una convivència en pau, un exemple n’és el flamenc, patrimoni inmaterial de la humanitat, nascut de la convivència de musulmans, gitanos, castellans i jueus a l’Andalusia del segle XVIII. Les activitats lúdiques, festives i rituals, les creences en deus formen part dels nostres arrels des de que existim com a humans, si be és cert que hi ha una forta corrent laïcista, no podem reduir a simples il·lusions o supersticions creences mil·lenàries que han acompanyat les cultures que conformen el nostre món; hem d’aprendre a conviure amb elles i elles entre si, aquest es el verdader progrés.

Gemma Millan

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies