Tinc una posició particular, un independentista dins dels socialistes a l’Ajuntament de Molins de Rei. Aquesta situació no és novetat ja que fa 4 anys que existeix, però les últims setmanes el fet està ocupant més protagonisme.

Aquesta join venture municipal sempre ha tingut com a base que persones amb un posicionament diferent respecte com hauria de ser la relació entre Espanya i Catalunya poden compartir formes de fer i objectius a nivell local i aquest fet no era motiu suficient per no treballar plegats com si passa en les altres formacions polítiques.

Passat l’1 d’octubre han augmentat les veus, tants dels favorables a la independència com dels que no, en què la meva situació no era sostenible, aquesta aliança havia d’arribar al seu final.

Haig d’admetre que no sé que passarà, però sí que tinc una cosa clara, que demà els partidaris de qualsevol de les opcions que hi ha sobre la taula haurem de seguir vivint plegats i compartint espais ja sigui a la feina, al voltant d’una taula o dins un vestidor.

La feina més important dels polítics i la que menys es valora és pensar en el futur, començar accions avui pensant en 5, 10 o 15 anys vista. El curt termini és de política barata, de llautó, brilla molt però poca qualitat.

No vull ser exemple de separació, en una unió que funciona amb les seves virtuts i defectes però que és un model de comprensió i tolerància diària entre molinencs diferents. Perquè si ens separéssim quin exemple donaríem?

 

Pep Puiggarí

Regidor PSC

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies