Pere Bergoñón Raventós ‘Pier’

Anys: 69.

Professió: Empresari jubilat.

Nascut a: Molins de Rei.

Aficions: els mobles i objectes antics i la pintura.

M’encanta: tenir bona relació amb amistats i persones conegudes.

Detesto: la tele-brossa i fer la traveta per guanyar posicions.

 

Des de quan et dediques a cantar d’una manera més professional?

Des de l’any 1983 amb el bolero No pidas más perdón, al DRAC de Terrassa, i segueixo a petites sales de festa de Barcelona i província.

 

Quan vas iniciar-te i com? Per què?

Cantar ho havia fet de petit, i uns amics de Barcelona van introduir-me a l’Orfeó Atlàntica, d’Hostafrancs.

 

Quantes cançons has composat des que ets cantant? Quants discos has editat?

Cançons pròpies, composades per mi, en tinc 19, i al llarg de la meva trajectòria professional he editat 10 discos entre cançons de la meva autoria, boleros i temes populars, tant en castellà com en català.

 

Moltes de les teves músiques han estat composades a Cuba: què t’uneix amb Cuba?

Lligams gairebé familiars: en tinc tres afillats, l’Emmanuel, la Carina i l’Oscarito. El fet de viure, quan sóc allà, a una gran ciutat com L’Havana –sempre m’ha agradat l’ambient de ciutat-, conèixer i ser conegut en el món cultural i sobretot el del bolero cubà, participar a molts espais de ràdio, actuacions a teatres, cantar amb figures consagrades… Tot això en el vessant més musical. També i des de fa un any, ser delegat a Catalunya de la Societat Catalana de Cuba envers la Generalitat de Catalunya, a més a més de coordinar l’ONG “Ajut al poble cubà”.

 

Des de quan vas a Cuba? Quantes vegades has anat?

Hi vaig des de l’any 1994, i he anat aproximadament unes tres vegades per any. Multiplica…!

 

Com neix la teva relació, el teu amor amb Cuba?

En ser convidat a participar al Festival Internacional “Bolero de Oro” i després a l’actuar al Sanatori de l’VIH i conèixer la problemàtica d’aquells anys amb la medicació i tractaments, vaig voler ajudar i amb uns voluntaris vam fundar l’ONG de Molins de Rei, que actualment segueix en actiu..

 

Ets president de dues ONG: quines són les seves funcions? Per què hi van néixer?

La primera és la que us he explicat, i l’altra, “Ajut a les persones amb dificultats”, va ser arrel de la nostra crisi recent. Cuba millorava i aquí molta gent es trobava en una situació difícil. La sucursal de La Caixa del carrer Verdaguer ens ha ajudat molt i nosaltres hem fet petites aportacions.

 

La teva professió ha estat la de perruquer: quants anys has exercit? Des de quan estàs jubilat?

Des de 1965. He treballat a Barcelona, Pallejà i Malgrat de Mar. L’any 1968 vaig obrir una perruqueria al carrer Ponent de Molins de Rei. L’any 1971, al carrer d’Indústria de Barcelona, i de 1984 al 2004 vam obrir l’Escola de Perruqueria Calipso, a Rubí.

Vaig traspassar l’escola el 2004 a l’encarregada, la Susanna, que la segueix conduint. I jo continuo amb moltes activitats des d’aquell any, és a dir, que continuo en actiu però amb diferent situació.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies