joan-barriosPer molt que els avenços tecnològics ens han situat en una dimensió inimaginable, tan sols fa unes dècades, certament, la societat actual sembla trobar-se immersa en una  realitat de complexitat per a la qual intenta incorporar respostes i solucions que –molt sovint- són extremadament simples. I aquesta simplicitat en les respostes ens porta a aplicar solucions parcials, curtes, interessades, orientades (generalment) a donar resposta a aquella part de la complexitat que interessa a qui fa la proposta. En definitiva, és una manera de no donar respostes adequades i mantenir les situacions conflictives en permanent ebullició.

I aquest desequilibri, extremadament generalitzat, entre la complexitat de les situacions i la simplicitat de les respostes, ens porta sovint a rumiar sobre a qui, i perquè, interessa mantenir-ne aquests desajustos. Les respostes, lògicament, donarien per a llargues i extenses reflexions… Aquí només podem fer algun enunciat de solucions absurdes davant problemes complexos que, fins i tot, els podem ampliar:

. Davant el problema dels desplaçats: tanquem fronteres.

. Davant la pobresa energètica: tallem subministraments.

. Davant d’aldarulls en zones deprimides: reforcem els cossos de seguretat.

. Davant la fam en el món: organitzem col·lectes.

. Davant de conflictes entre pobles veïns: tallem les comunicacions.

. Davant la baixades de beneficis econòmics: deslocalitzem la producció.

. Davant la necessitat de regulació i control de l’especulació: globalitzem els mercats.

 

Joan Barrios

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies