El 28 d’octubre d’aquest any 2017 estava a casa esperant la comunicació que em digues quin pilar de la recentment proclamada República havia d’anar a defensar; era ben d’hora del matí i el neguit i la tremolor de cames evident, de sobte arriba el missatge esperat i quina va ser la meva sorpresa quan, contràriament al que esperava, el comunicat em convidava a sortir, passejar, anar als restaurants i al cinema, és a dir, que em convidava a fer vida normal.

En aquell moment em va costar d’entendre, perquè no sabia que l’amenaça de violència extrema de l’Estat espanyol era certa; ara ho sé i reconec el valor que té que el nostre President preferís el seu propi exili a que hi hagués sang als carrers. És ben cert que els catalans som gent pacífica (en cap cas, covarda) i així ha de continuar essent.

Però han passat moltes més coses des d’aquell dia. La repressió de l’Estat amb tots els seus mitjans ha estat brutal, han empresonat gent sense raons ni jurídiques ni de cap mena, només per demostrar-nos qui mana a l’Estat espanyol . Semblava talment que ja érem un poble submís, però arriba la setmana del 4 a l’11 de desembre i una gran quantitat de catalans i catalanes agafem els nostres cotxes o autocaravanes, comprem bitllets d’avió, tren o autobús i anem cap a Brussel·les, durant dies i tal qual com formiguetes vàrem omplir de groc la mateixa Brussel·les, Bruges, Gand, altres ciutats belgues, les carreteres i els aeroports. La gent ens preguntava i vàrem tenir l’oportunitat d’explicar quines son les nostres il·lusions, tant li fa si érem 90.000 o 120.000 persones desplaçades, l’ànima del poble català era a Bèlgica, es va notar i de ben segur que ara Catalunya es més present al cor d’Europa.

Ara esperem amb convicció plena que la victòria dels partits independentistes a les eleccions del dia 21 de desembre, que haurien hagut de ser constituents i no ho són, ens retornin el Govern legítim de Catalunya; nosaltres continuarem omplint de groc la nostra vila en record de les persones volgudes per tots nosaltres que estan empresonades per una justícia que pot ser moltes coses, però que no és justa.

Albert Rodriguez i Fiter

Arquitecte

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies